Un ‘Rèquiem’ de Fauré que conjumina el talent, l’art i el plaer musical

por

Les veus de la Coral Càrmina de Barcelona sonaren a les Pedreres per oferir un altre magne concert en col·laboració amb l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca (OCIM). I quan dues entitats que es professen en qualitat s’ajunten, el resultat és un deliri extraordinari per als melòmans. El «Rèquiem» de Gabriel Fauré és una obra mestra del compositor francès estrenada l’any 1888 i que enguany es commemora el centenari de la mort del compositor. En el fosquet de Lithica l’oferta esdevingué una serenitat artística excelsa a través de la música sacra. La proposta oferí una versió per a orgue, cordes i arpa que comptà amb les veus solistes de Mar Jordana i Víctor Frigola, membres de la ‘Càrmina’. A més amb l’acompanyament instrumental d’Emilio Blasco a l’orgue i la gran aportació de l’OCIM amb un violí, dues violes, dos violoncels, un contrabaix, una arpa i dues trompes. Tot, sota la magistral direcció de Daniel Mestre.

El propi cartell augurava un espectacle de gran calat i no defraudà a un auditori que omplí, amb poc més de 500 persones, l’Amfiteatre de marès. A la presentació, la presidenta de Líthica Laetitia Lara recordà els esforços inicials per fer de les antigues pedreres un lloc que actualment vessa cultura i art per totes les seues parets. També va agrair la connexió amb Dinna de Rosa, presidenta i cantaire de la Coral Càrmina. A més tingué un record pel recentment traspassat Eduard Eroles, una persona lligada a l’entitat i també gran amic del director Daniel Mestre.

Es tractava d’una proposta musical d’una obra mestra que expressa una emocionant serenitat amb una percepció esperançadora per reconciliar-se amb la mort. La nit s’encetà amb una primera part formada per  tres peces que precedien el «Rèquiem»: «Magníficat Brevis» de Bernat Vivancos; Himne «Hör men Bi]en» (Escolta el meu prec) de Felix Mendelssohn i «Cantique de Jean Racine» de Gabriel Fauré. El treball entre les dues formacions explicà a l’oïda de l’espectador el talent dels qui es proposen polir la qualitat vocal i instrumental per atorgar a la cultura musical un dels plaers més humanitzats. A la segona peça, Himne «Hör men Bi]en» (Escolta el meu prec), aparegué la veu soprano de Mar Jordana que emergia com una refilada primicera entre un esbart d’ocells. Una delícia! La darrera peça, «Cantique de Jean Racine» de Fauré, sonà, potser, amb timbres més alegres i no tan elegíacs com les dues primeres.

Rere una obertura plena dels matisos propis de la música sacra, arribà el «Rèquiem» esperat. Una obra original que fou composada per a orquestra de cambra l’any 1896, segons explicà el director. Amb una durada aproximada de 40 minuts, comptà amb set parts (I. «Introït et Kyrie», II. «Offertoire», III. «Sanctus», IV. «Pie Jesu», V. «Agnus Dei et Lux Aeterna», VI. «Libera Me», VII. «In Paradisum»). Prop de 60 artistes cantaires i musics canalitzaren un doll musical esplèndid que estigué alternat amb les entrades puntuals de la soprano Jornada i de Víctor Frigola, que amb la seua veu de baix atorgà un meravellós to planyívol.

La cloenda a un concert que s’havia fet esperar van ser les mostres d’agraïment del públic amb una càlida ovació. Daniel Mestre recollí satisfet l’estima dels assistents i alhora lloà poder actuar en el fantàstic marc de les Pedreres. Igualment, volgué regalar un bis que va ser al mateix temps un altre rèquiem. Un homenatge de record i estima a Eduard Eroles, de qui el director era amic i que el dirigí a la seua vídua i filla, presents al concert. Sonà a la seua memòria, «El Cant dels ocells», de Pau Casals. Un final rodó que deixa un altre vespre d’ensomni al Festival de Lithica.

Enlace de origen : Un 'Rèquiem' de Fauré que conjumina el talent, l’art i el plaer musical