Des dels orígens, sembla que els humans tenim l’obsessió d’interpretar el món que ens envolta. I si alguna cosa no l’entenem, acudim a la fantasia per entendre-la. Així és com segle rere segle, any rere any, han anat caient arguments que havien semblat irrefutables.
Jo no me cans de recordar aquella sentència de Yuval Noah Harari, al llibre que el va fer famós, «Sàpiens», quan diu que el món que ens envolta, la naturalesa, no és ni bona ni dolenta, ni justa ni injusta, simplement és. I que tota la resta, és imaginació dels humans.
Una imaginació que cada dia avança amb més dificultats perquè els descobriments científics li deixen més poc espai. Encara que també és cert que, com més coses sabem, més coses descobrim que no sabem.
A cap ment humana se li acudiria pensar que el planeta on tenim posats els peus dona voltes com una baldufa a 1000 quilòmetres per hora i, en canvi, sembla demostrat que és així. I que per açò, i no per la gent que va a Cavalleria a aplaudir el sol cada capvespre, els dies i les nits duren el temps que duren.
Per complicar la cosa, també el món microscòpic és cada vegada més complex, per més que s’hagi avançat tant en el seu coneixement. I com a mostra, aquests cromosomes fòssils, recent descoberts, d’una pell de mamut que va viure a Sibèria fa uns 50.000 anys…
Però com que mai no en tenim prou, també hi ha els misteris de proximitat, que cream els propis humans amb les nostres actuacions, intrigues i secrets. I així és que, per més que avanci internet, mai no arribes a saber què hi ha darrere de cada una de les nostres actuacions.
«Tot és política», n’hi ha qui diven. I segurament és cert. Però no solament en l’activitat política sinó també en cada relació particular, de negocis, d’amistat, de família, i de noltros mateixos. I així, allò que ens arribam a creure que és la veritat, sovint és el fruit de la nostra imaginació o de la d’aquells qui ens volen entabanar.
Uf, quina marejada!
