Me cago…

Record haver escoltat renecs amb assiduïtat quan era bijuter. En el moment que s’escardava un troquel, es rompia una broca o la fina agulla d’un calador… una exclamació de contrarietat et sortia del cor: putes! Punyeta món! Me cago en dena!

Avui succeeix amb un utillatge diferent, me cago en dena! ara l’ordinador no funciona! Així mateix s’utilitza per motivar a l’acció: -Ja estic fart d’excuses, me cago en dena! tothom a córrer! o quan ens arriba una notícia calamitosa per la humanitat, com que sigui necessari el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa: me cago en dena!, no hi ha dret que encara passin aquestes coses!

Per cert, dècades enrere els més finolis, flastomaven amb renecs de menor importància com, «me cago en l’ou!», «me cago en la mar salada!» o «me cago en l’olla!».

Els mal llengats, vulgars, maleïen dient «me cago en Déu» o «me cago en l’hòstia» considerades de mal gust, desplaents i no adequades en un context en què la religió tenia pes en la societat. No fos que algú els enviés al forat més profund de l’infern, per tenir una comunicació més correcte, hi ha la hipòtesi que el Déu es substitueix per dena i l’hòstia va passar a l’olla.

Ha dit Pedro Sánchez que sense armes no hi ha guerra… Idò, me cago amb el món sagrat! per què en fabriqueu? I prou n’hi ha de malparlar per avui, punyeta món!