La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Maó ha assentat, en els darrers vuit anys, les bases d’unes noves dinàmiques en les polítiques expositives, que s’exemplifiquen en les dues exposicions que tanquen el darrer mandat: “De profundis naturae. Xavier Jansà”, a la sala municipal Sant Antoni, i “Menorca i la llum del nord. A partir de Hartung-Bergman”, al Centre d’Art Ca n’Oliver. Col·lecció Hdez. Sanz-Hdez. Mora. El paper actiu de la Regidoria per fer possible l’arribada de Hauser&Wirth ha, sens dubte, internacionalitzat Menorca i ha permès als menorquins tenir accés a l’obra de grans artistes de reconegut prestigi. És el cas de Joan Miró, que s’inaugura avui a la Galeria Cayón, i que no vèiem des de l’exposició “Joan Miró. La llum de la nit”, organitzada pel Govern balear i l’Institut d’Estudis Baleàrics al Roser de Ciutadella l’estiu de 2014. Per la seva banda, Hauser&Wirth permet prendre el pols a l’art més contemporani i a propostes que, si bé de vegades no són del tot compreses, s’han d’emmarcar dins l’esperit dels nostres temps i de les preocupacions d’una bona part de la comunitat artística i museística. La tasca que duu a terme Hauser&Wirth en l’àmbit de l’educació es fa així del tot necessària.
D’entre els avanços fets cal destacar l’elaboració de programacions estables a les sales municipals de la ciutat i la definició d’uns criteris a l’hora de programar, cosa que fa que cada sala comenci a definir una política expositiva pròpia. Això permet diferenciar i enriquir l’oferta cultural i potenciar les sales, que adquireixen una personalitat pròpia que permet al ciutadà identificar i triar amb més coneixement.
La sala municipal de Sant Antoni, amb un caràcter marcadament menorquí, programa mostres d’artistes locals. Durant aquest any hem tingut ocasió de conèixer les darreres creacions de Marina E.G., Toni Riera i Carles Moll. Pròximament, després de Xavier Jansà, seguiran Biel Llabrés, Batuel Byarri i Pere Llopart.
El Centre d’Art Ca n’Oliver. Col·lecció Hdez. Sanz-Hdez. Mora té un caràcter més generalista. S’alternen produccions alienes que permeten dur a Menorca propostes que difícilment es poden programar a altres espais de l’illa (recordem “Las Misiones pedagógicas. 1931-1936” o “Monstres. Joan Fontcuberta”), exposicions de producció pròpia i exposicions de caràcter institucional com la d’aquesta tardor, “Mira què tenim. Mostra del patrimoni artístic municipal”, o les que organitza el Consell Insular de Menorca. Recentment, s’ha iniciat el programa Lab Oliver per convidar artistes i artesans locals a dialogar amb les col·leccions del centre i es duu a terme un actiu programa de dinamització de les col·leccions.
Finalment, la sala municipal del Claustre del Carme permet a l’associacionisme presentar projectes de caire més social i a les escoles municipals tenir un espai d’exhibició, així com presentar les obres dels Premis Ciutat de Maó, que ara, amb caràcter biennal, alternen pintura i escultura.
La creació d’una comissió assessora, anomenada Taula d’Art, permet deslligar la programació del calendari polític i seguir criteris qualitatius que ajuden a elaborar programacions més estables i coherents.
En darrer lloc, cal destacar el camí iniciat per la Regidoria de Cultura envers la professionalització de la gestió en arts visuals, que ja dona fruits, i la tendència a vetllar pel Codi de bones pràctiques, subscrit ara per ara només pel Consell Insular de Menorca i que té com a primera conseqüència el pagament d’honoraris als artistes en concepte de drets i prestació de serveis.
Si bé, com dèiem al principi, la feina duta a terme per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Maó ha establert les bases d’unes noves dinàmiques en les arts visuals, encara hi ha molta feina a fer per aprofundir-hi i maximitzar els esforços que des de l’Administració local es duen a terme. Seria desitjable que els propers mandats continuïn en aquesta direcció per acostar encara més l’art i la cultura a la ciutadania, perquè com demostrava la OMS en un informe del 2019 la salut física i mental es veuen afavorides.
