Es topònim de sa ciutat de Mahó ha estat durant ses darreres dècades motiu de controvèrsia i de disputa política. Es partits polítics d’esquerres i nacionalistes defensen sa grafia catalana (a)normalitzada i actualment oficial, Maó; bona part de sa societat mahonesa defensa s’ús normal i natural des topònim històric de Mahó en menorquí i Mahón en castellà —Vox s’ha posicionat a favor d’aquesta opció—; i finalment es Partit Popular proposa Maó-Mahón com una fórmula de consens sacrificant s’històric Mahó i acceptant sa forma catalana ‘Maó’ a canvi d’un topònim bilingüe a la basca estil Vitoria-Gasteiz. Amb sa diferència, clar, que aquí hem de renunciar as nostro topònim autòcton, Mahó, cosa que no van fer es bascs.
Basta recordar que sa Real Academia de la Historia (RAH) ja s’ha pronunciat fins a dues vegades a favor des topònim Mahó en menorquí i Mahón en castellà com es dos únics noms de sa ciutat d’acord amb sa història i sa tradició. A finals de novembre de 2022, es catedràtic Juan Hernández Andreu ja va explicar en una conferència organitzada per Iniciativa por Mahón que «los mercaderes del siglo XIV ya utilizaban en su correspondencia el topónimo Mahó». I és que com un servidor mateix ha publicat en es llibre ‘Sa llengua de Menorca’, Mahó va ser es topònim amb què es propis Alfons III o Jaume I se referien a sa ciutat menorquina a ses cròniques reials de sa Corona d’Aragó ja en es segle XIII.
Deixant de banda es tema de Mahó o Maó, hi ha una cosa que no puc entendre de cap de ses maneres. Per què es de la ceba mos volen obligar a escriure sempre ‘Maó’, inclús quan ho feim en castellà? Per què no podem escriure Mahón?
Aquesta gent qui mos vol imposar es ‘Maó a toda costa’, dubt molt que facin es ridícul de dir «me’n vaig de viatge a London» o «me’n vaig a New York». Tots deuen dir me’n vaig a Londres o a Nova York, i damunt, ho deuen dir amb accent ben català! Idò, si ells poden traduir London i New York per dir Londres i Nova York, noltros tenim tot es dret del món a dir i escriure Mahón si ho feim en castellà, com hem fet tota sa vida.
A Catalunya, es municipi gironí de Cassà de la Selva va dur endavant un referèndum per decidir si volien mantenir es topònim tradicional (Cassà) o acceptaven es topònim normalitzat (Caçà) que sa normativa catalana els obligava a escriure. Sa majoria de ciutadans va votar a favor de mantenir sa forma tradicional, i es municipi oficialment es diu Cassà de la Selva i no Caçà com volia s’Institut d’Estudis Catalans. I no s’ha mort ningú per açò.
Una consulta popular seria una bona manera de tancar un debat enquistat donant veu a sa ciutadania de Mahó perquè siguin es mahonesos es qui decidesquin quin volen que sigui es nom oficial de sa seua ciutat: Maó o Mahó-Mahón. Que ralli es poble.
