La figuera comença el seu retir espiritual d’hivern. Durant uns mesos farà un retraïment, com una clausura que l’aïlla de les relacions amb els altres. Xucla les essències més interessants de les seves grosses fulles i després les deixa caure. Va creant una estora molt significativa de matèria morta i seca.
Aquest canvi sobtat en el paisatge mostra les tiges despullades contra l’horitzó, un element ben característic d’algunes zones de Menorca. Però les fulles, que ara també creen una visual nova amb tota la base coberta, no seran un residu problemàtic. Hi ha una concentració de petits animals que les roseguen i les transformen en matèria orgànica soluble que pot alimentar les arrels.
Ben a prop, la mata llentrisca mostra la seva generositat. Tot l’estiu es manté verda i així contrasta els ocres dels camps conreats. Quasi a finals de la temporada seca, quan tothom es mostra esgotat per la manca d’aigua, ella treu nous brots d’un verd encara més tendra i lluent.
Després de les pluges, s’omple de bolletes vermelles que prest maduraran i seran milers de dosis d’aliments per als ocells. Petits fruits del bosc que usen la capacitat de dispersió d’aquells que poden volar per posar-se a la seva panxa i ser després dipositats aquí i allà juntament amb un interessant paquet d’adob orgànic. De les fulles que renova, en fa un substrat molt ric i buscat per la jardineria.
El reblaniment de la terra és un senyal per algunes espècies de formigues, que aprofiten per escampar la seva estirp. Les noves reines surten dotades amb ales. Durant unes hores, tindran el privilegi de volar, de veure el món des de dalt. També ho faran els mascles dels formiguers propers.
Una vegada aparellada amb tots els mascles possibles, la reina fecundada aterra de nou per fer un dràstic canvi de vida. S’arrenca ella mateixa les ales i grata a la terra flonja per construir un cau. Ja no sortirà mai més d’aquesta foscor. La sement recollida en el vol nupcial li permetrà posar ous durant molts anys. Nodrirà les primeres obreres amb les pròpies reserves, fins que n’hi hagi que puguin sortir a buscar nous aliments. Així s’anirà generant una nova colònia.
Els mascles moriran després de la còpula i se’ls menjarà qualcú. Si cauen prop del seu formiguer, les obreres que els van criar els trossejaran i seran proteïna per a la societat subterrània. A la natura, el cicle de la matèria es tanca.
Són coses que passen aquests dies de tardor, fàcils d’observar si es té una mica de curiositat. Ho hauria de fer molta gent, especialment aquella que encara no ha entès el problema que provocam els humans quan no tancam el cicle dels residus que generam.
Ara hi ha visites organitzades per veure en directe la gestió de l’abocador de Milà, on van a parar tots els fems de Menorca. És una experiència molt recomanable per entendre la necessitat urgent d’un canvi social en relació a les deixalles que cadascú provoca.
Una iniciativa que cal promoure per a combatre el cunyadisme que es desprèn d’opinions sentides i llegides en relació als sistemes de recollida selectiva porta a porta. Tothom ha de col·laborar per a treure la societat de l’adolescència permanent en què algunes persones es situen en temes ambientals.
Les fulles que van caient de la figuera ens parlen del pas del temps, dels canvis vitals. I aporten inspiració per a decidir-nos a reciclar millor els residus.
