Jordi Odrí, el poeta autor del «Llibre que no escric»

Afirma Jordi Odrí que «El llibre que no escric» es diu així perquè, allò que conté, no ho va concebre com a llibre, sinó, simplement, com a textos solts, fruit de les inspiracions matineres, quan tot just comença a sortir el sol. És llavors quan deixa anar les lletres sobre el paper, sigui fruit del somni o del pensament més conscient, i que després, sense cercar-ho, s’han convertit en llibre.

«El llibre que no escric» és un recull de poemes i textos o contes poetitzats. O «com ha dit na Margarita Ballester, poesia en prosa», diu l’autor, qui va rebre la petició de l’editorial Neopàtria d’enviar tot allò que tingués. Així, aquest treball neix a partir de «més de cent poemes, dels darrers anys, d’abans de la pandèmia i de després», que l’editor s’ha encarregat d’unir per donar-li un sentit.

Del dolor a la innocència

«Parlo de la tendresa, del dolor, la ràbia, la delicadesa, la natura, l’amor, el desencís, de la crueltat i la innocència i de la pluja que colpeja la finestra, del foc i el gel dels dies i les nits». En realitat, tot un món d’emocions, en «quadres a mig fer, pinzellades, suggestions», o «petites píndoles», on «convido el lector que ho vulgui, a entrar dins el llibre i completar-lo entre tots». Perquè hi ha textos breus, que es presenten en pàgines on resta espai en blanc, per tal que, així, «puguin dibuixar, escriure o enganxar una fotografia, i tanquem un llibre entre el lector i el jo més suggestiu».

Odrí creu que, amb la lectura, qualsevol «es pot sentir identificat, perquè jo tampoc sóc molt especial, sóc un home normal i qualsevol pensament o paisatge em suggereix coses».
«Escric cada dia», diu l’autor. Normalment ho fa de bon dematí, «moltes vegades estic escrivint a les sis i mitja o les set, i no vol dir que serveixi, però a mi em serveix per evocar coses», com si fos un «dietari on descarregues» mil i un pensaments. Això sí, té ben present que no val allò d’escriure per escriure, «una de les recomanacions que em faig és que, si no tens res a dir, calla!».

Aquest poemari és el quart llibre de Jordi Odrí, després de «Perdut en el jardí» (1997), «Sal als ulls» (2012) i «Antilogia (petits fracassos)» (2016). I és possible que no sigui el darrer. De fet, l’editorial no descarta publicar-ne un de nou, amb una part dels textos que no apareixen a «El llibre que no escric», o altres posteriors que vagi creant l’escriptor, sempre amb aquest caràcter «personal i íntim».

El apunte

Presentacions del llibre a Ciutadella, a Maó i també a Barcelona

Enlace de origen : Jordi Odrí, el poeta autor del «Llibre que no escric»