Hegemonía cultural

Soc un gran aficionat a la geopolítica i un gran amant dels viatges al mateix temps que observador. És per aquest motiu que cada vegada que visito un nou país no puc evitar fixar-me en els costums que tenen, l’estil de vida dels seus ciutadans i els diferents detalls que els defineixen a nivell cultural. Llavors, quan més o menys m’he generat una idea de com és la gent i de com funciona aquell país, en faig una comparativa amb el nostre. Més d’una dècada després d’haver recorregut gran part d’Europa puc treure vàries conclusions, potser la principal és que l’estil de vida al mediterrani o al sud en general té certs contrastos amb el del nord d’Europa, contrastos que majoritàriament venen donats per factors climàtics, però també culturals.

Noticias relacionadas

Per exemple, a nivell cultural, països com França, Itàlia o la pròpia Espanya tendeixen a ser més col·lectivistes mentre que els anglòfons, nòrdics o germànics son més individualistes, cada part té els seus pros i els seus contres. En canvi, hi ha altres factors culturals que compliquen la credibilitat dels països europeus del sud o llatins en general, i m’estic referint a l’estatisme, la corrupció política i un menor civisme. En aquest sentit, les cultures anglòfones per exemple, són més propenses al dinamisme i al criteri racional, menys addictes a la despesa pública desmesurada, a l’intervencionisme estatal i a les subvencions, fet que al llarg dels darrers segles ha fomentat potències econòmiques més pròsperes, economies menys endeutades i conductes més cíviques en general, que als països llatins (on s’hi inclouen França, Itàlia, Grècia, etc).

Després de tants d’anys de visitar països al sud i al nord del continent, i en una ocasió haver creuat l’Atlàntic fins als EEUU, he arribat a la conclusió que els països del sud (com Espanya) tenen un potencial enorme, un clima quasi perfecte i molta gent acollidora i ben formada, però s’han sumit en la idea de que l’estat ho és tot i ho ha de controlar tot, i de que hem de viure només a través d’ajudes i pagar alts impostos, criticant i gravant si és possible a aquell que produeix i prospera. Totes aquestes conductes o l’absència de criteri propi, dificulta el progrés d’un país i dels seus ciutadans. Perquè no ho oblidem, no tot neix dels arbres ni tot és tan polit com ens pinten els polítics, i tots hauríem d’estar d’acord amb l’existència d’una bona sanitat pública i d’una educació de qualitat, però això es pot aconseguir amb estats petits, eficients i responsables i ciutadans cívics, no amb estats grans, controladors i clientalitzadors, amb el beneplàcit o la indiferència de la major part de la ciutadania. Bon Nadal a tothom, i feliç any nou.

Enlace de origen : Hegemonía cultural