Gym

por

Des de fa uns mesos, vaig al gimnàs. Jo, que mai no he estat esportista però que he procurat fer «alguna cosa» física, per tal de cultivar allò de mens sana in corpore sano, als meus 50 anys i busques vaig al gimnàs. I la veritat és que em senta molt bé! Fins i tot, li he agafat el gustet a una sèrie de rutines físiques setmanals que en altre temps m’hauria fet molta vessa emprendre. Deu ser que m’estic fent gran i vaig veient que el que no faci ara em passarà factura més prest que tard… Hi ha molta més gent com jo que va al gimnàs i això fa que no et sentis com un element estrany dins un hàbitat que, a priori, relacionaríem amb un cultiu obsessiu del cos. Coses de les modes socials!

Noticias relacionadas

Per descomptat, també hi ha els que s’exerciten a consciència i flipes amb la seva perseverança, rendiment i evolució física. Penses, «algun dia arribaré a tenir les cames o els braços d’aquesta tia?» I una veu interior, carregada de realitat, t’envia un NO contundent.

Però hi ha un altre tipus d’usuaris que van al Gym. Persones que hi passen molta estona, reconcentrats en ells mateixos, amb els auriculars a les orelles, transitant de màquina en màquina i de mirall en mirall, observant com evoluciona el seu cos a cada segon, com aquell qui mira una planta per veure si s’obre un pètal en aquell precís instant. També miren molt el mòbil. A vegades, tant com el mirall i, per descomptat, molt més del temps que passen fent exercici. Són un altre espècimen d’usuari, igual de respectable, és clar, i que diversifica els perfils de la petita comunitat del gimnàs… mentre duri la moda.

Enlace de origen : Gym