Despropòsits d’any nou

Però és curiós que un despropòsit no implica que s’hagi desatès un propòsit, com els clàssics que un es fa mentre destapa el cava el 31 de desembre, ignora per descansar dia 1, desplaça dia 2 i deixa en la desmemòria dia 3. Per exemple, la recollida de residus porta a porta és un bon propòsit que ha viscut episodis de despropòsit. Una cosa no lleva l’altra ni l’anul·la. Si en 2025 es desfan els despropòsits, es pot seguir amb el propòsit. Augmenta la desafecció, però no es desvirtua.

En Cap d’Any s’ha aconseguit el bon propòsit d’obrir un nou centre d’atenció a víctimes de violència de gènere amb el despropòsit d’haver hagut de córrer amb les obres per no perdre els diners, com si fos un programa d’aquells de reformes de cases. El motiu: la paperassa s’ha allargat més d’un any. Dues setmanes d’obres intenses i un any llarg de despatxos. Desorbitat.

Els ajuntaments desconfien de poder executar totes les obres incloses en els seus pressupostos, que són els seus propòsits d’any nou. Els doblers pactats amb altres administracions no els poden donar per descomptats perquè van desbordats i descoordinats amb els manobres. Deixar perdre diners és un despropòsit.

La salut pública és un bon propòsit amb el despropòsit crònic de les llistes d’espera que desesperen, verb que vol dir acabar amb l’esperança, però no amb l’espera, que és ben llarga.

Tot açò seria un desastre si tingués cosa a veure amb els astres. Però no és el cas, precisament. Per sort o per desgràcia.