La preciosa veu de Clara Gorrias va tancar el passat dijous els Fosquets de Lithica, un Festival d’Estiu intens i variat que, un any més, ha deixat una programació d’alt nivell. La cantant ciutadellenca realitzà una proposta original titulada NaClara, que portà el segell d’una autora amb veu i estil propis i amb una inqüestionable projecció artística. Va ser a la Pedrera dels Tarongers, ben plena de públic. Un lloc d’encanteri on s’acostuma a fer el darrer concert amb un artista insular.
La jove cantant obrí la nit amb «Cuna d’art», on s’intuí, d’entrada, la maduresa adquirida per la jove menorquina durant els darrers anys. A Lithica, Gorrias oferí un repertori de cançó d’autora, on predominà la música d’arrel, la que poua més a prop de casa seua; tanmateix, modelada al seu estil propi -tan característic-, el que li donà una gamma de colors sorprenents.
La segona peça de la nit va remetre als orígens. Li va arribar un àudio d’una rebesàvia seua (que deixà escoltar al públic) per a inspirar-se en una cançó: «Glosat de na Rita». Un fet que la lliga de ple amb la cultura tradicional i que despertà una grata impressió. Una cançó també d’inspiració en els orígens familiars va ser «Or, plata i corall». El mar com a símbol de vida amb el corall com a un element de bressol que l’acompanya. Una interpretació preciosa en què Clara Gorrias es va trobant dins el seu propi camí artístic i que transmeté amb encert, ja que la peça també agradà molt.
Inicià el concert sola a dalt de l’escenari, acompanyada d’un piano i un sintetitzador. Però va ser a la quarta cançó que vingué la primera sorpresa. Sortí a la palestra el seu germà violinista, Adrià Gorrías, per oferir «Sa serena cau menuda» i «Pens amb tu». Una oferta a duo ben potent on destacaren els sons rítmics amb el violí i el piano, que sumaren una bellíssima interpretació.
Clara Gorrias se sent atreta pel folklore, on troba tot un món obert de matisos per enregistrar-se en el seu peculiar caràcter musical. Un fet que la fa original i de creació genuïna. «Fandango de tardor» va ser la cinquena peça, també acompanyada per un fantàstic Adrià al violí. La vetlada entrava en la seua plenitud i l’encanteri del lloc acomodava l’auditori en el plaer més preuat: una relaxació auditiva feia levitar el gaudi.
Hi hagué un Interludi, només instrumental, per entrar en una segona part del concert molt interessant. «Faula de mar» és un cant al seny davant un món desequilibrat, desbocat. Un clam a la dignitat que deixa clar que el mar no és un mal, ni una misèria, i que «la violència és un cos humà buit d’amor», explicà la protagonista. Una cançó polida on Gorrias es delectà en el teclat a la recerca d’una creativitat artística i, alhora, humana. Com també ho és la necessitat d’expressar els silencis, a través de la cançó «Abús». Per altra banda, la cançó «Aigua» esdevingué un viatge a l’interior, amb l’aigua com a vial. La seua veu setinada es convertí en un vol espiritual de bella factura.
I la segona sorpresa de la nit va ser l’aparició a l’escenari de Guiem Soldevila. Els dos van interpretar una vella cançó de Cat Stevens, «Morning has broken» i que Gorrias va traduir al català amb el nom d’«Aurora». Una adaptació poetitzada de la mà de la seua tia filòloga, Assumpta Gorrias i que sonà màgica a la Pedrera dels Tarongers, a dues veus, amb guitarra i piano, com una dolça aura nocturna. Seguidament els dos cantants fusionaren en una peça una cançó del disc Intimari, (G. Soldevila), titulada «Reservat el dret d’admissió» i una altra del disc «La mar fa riure i fa plorar» (C. Gorrias). Una autèntica joia. Tot un goig!
La cantant ciutadellenca va tancar el concert amb «Si un dia», que estrenava a les Pedreres i que, juntament amb altres del repertori, formen part del seu nou projecte musical. Una cançó amb lletra de Tòfol Mus, de timbre alegre i amb base de cançó menorquina.
Després dels notables aplaudiments finals, Gorrias afegí un bis, «Escolta es vent», que posà el colofó de corall a la nit i també al Festival d’Estiu de les Pedreres.