Falten pocs dies perquè es constitueixin els nous ajuntaments. On encara hi ha algún dubte sobre qui pot accedir al govern local tota l’atenció es posa en qui serà el nou batle o batlessa, com a objectiu principal de les negociacions entre els partits. Quan de fet el que importa és concretar el compromís de gestió dels nous responsables, quin programa es pacta i com es pensa dur-lo a terme.
La convocatòria de les eleccions generals del 23-J és una distracció del procés de negociació i acords locals. Les estratègies es basen excessivament en ordres verticals. Des de la direcció de cada partit es donen instruccions, que moltes vegades no s’ajusten a la realitat local. Les idees generals és que el PP, de moment, no vol pactar els governs amb Vox a qui demanen que s’abstingui per facilitar les investidures. Podem, tot i els seus resultats desastrosos, vol fer servir el seu pes per encapçalar candidatures de Sumar. El PSOE sembla pensar més en d’aquí a quatre anys, amb la idea que «tornarem a governar» i ara se centren a ordenar l’espai a la seva esquerra amb un soci més fiable, com ho és Yolanda Díaz amb relació a Iglesias-Montero-Belarra.
Però aquests arbres no haurien de tapar el bosc de les institucions locals. Ciutadella és un exemple. Sembla que només preocupa qui serà la batlessa, si la socialista Carol Marquès durant 4 anys, després de superar a Més per molt pocs vots, o si s’han de repartir el càrrec amb Maria Jesús Bagur, d’aquest partit. O si ha de poder governar el partit més votat, el PP de Juana Mari Pons, que obligaria a l’abstenció de Vox i Ciutadella Endavant, una coalició amb perfil podemita, però no exclusivament.
Ciutadella pateix mancances molt importants que s’han de poder afrontar. Presenta dèficits bàsics en habitatge i sanitat que s’han de resoldre. I per fer-ho, els partits d’esquerres, que s’han criticat entre ells, han de negociar un programa de gestió i de prioritats, més enllà de qui serà la batlessa.
