Després dels primers moments d’incertesa, hem pogut escoltar l’anunci oficial de la mort del Papa. Transcric les paraules del cardenal Kevin J. Farrell:
«Estimats germans i germanes, amb profund dolor he d’anunciar la mort del nostre Sant Pare Francesc. A les 7.35 d’aquest matí, el Bisbe de Roma, Francesc, ha tornat a la casa del Pare. Tota la seva vida ha estat dedicada al servei del Senyor i de la Seva Església.
Ens va ensenyar a viure els valors de l’Evangeli amb fidelitat, valentia i amor Universal, especialment a favor dels més pobres i marginats.
Amb immensa gratitud pel seu exemple de veritable deixeble del Senyor Jesús, encomanem l’ànima del papa Francesc a l’infinit amor misericordiós del Déu U i Tri».
Rebem aquesta notícia de la mort del papa Francesc amb un gran dolor. La mort d’un pare de família és un moment dur i s’amunteguen en els nostres cors nombrosos sentiments, difícils de coordinar, però aquest any jubilar de l’esperança voldria posar de manifest, en primer lloc, la centralitat d’aquesta virtut a la vida cristiana.
Fa pocs dies llegia una introducció d’un llibre escrit pel Papa on es feia dues preguntes: «Què serà de l’home després de la mort?, i què serà de mi?». Es tractava de transmetre’ns una certesa: Jesucrist mort i ressuscitat és la porta oberta de l’esperança per a tot creient. I també per al Papa. En aquest dilluns de la Vuitena de Pasqua, confiam plenament en la misericòrdia de Déu, a qui suplicam que acolli en la seva glòria el papa Francesc i li concedeixi la plenitud de la vida eterna en què va creure i va esperar durant tota la seva vida.
Un segon sentiment és l’agraïment a Déu per la vida i el ministeri del papa Francesc. Els seus dotze anys de pontificat han estat molt fecunds a tots els camps, però molt especialment a l’eclesiologia. El document final del Sínode dels Bisbes del passat mes d’octubre podia ser com un resum i alhora el testament del seu pontificat.
Ara simplement comunicar a tot el poble de Déu que peregrina a Menorca aquesta dolorosa notícia, que també commourà la nostra societat, per la immensa simpatia de la qual gaudia el papa Francesc, especialment pel seu amor i proximitat envers els més pobres i necessitats.
Record el pelegrinatge diocesà a Roma amb motiu del Jubileu. El dia 4 de març vam substituir la presència física del Papa en una audiència programada que no es va poder dur a terme, per la visita a l’Hospital Gemelli, on el papa Francesc estava internat. Van ser moments intensos on vam experimentar la comunió profunda de la Diòcesi de Menorca amb el Papa. Aquesta mateixa vivència ara també inunda els nostres cors, marcats pel dolor i oberts a l’esperança de la vida eterna.
Deman als sacerdots que tinguin present aquesta intenció en les seves celebracions, convidant els fidels a resar pel Papa difunt.
Al seu moment s’avisarà sobre la celebració del funeral diocesà.
Units en la fe, l’esperança i la caritat, demanant la intercessió de Maria, romanguem units fraternalment com a família de Déu a Menorca.
