Estareu d’acord amb jo que tots, en major o menor mesura, tenim uns ideals polítics propis. Siguin de sa tendència que siguin. Encara que, en molts més casos des que pensam, un mateix no en sigui conscient i s’autodefineixi com a apolític. És incorrecte pensar que sa política és una qüestió aliena, que per més ideals que un tengui només correspon as governants i que sa resta de ciutadans no pot fer res per canviar ses coses. De tal manera que només hi ha que preocupar-se per ses coses pròpies, com si allò propi estigui exempt de ser polititzable. Sense por a judicis i valoracions hem de ser capaços de mostrar es nostros principis i valors personals. Necessitam no perdre de vista sa nostra essència, sa notra identitat, sa capacitat per decidir, per actuar, per ser lliures.
Hi ha persones a qui no interessa en absolut sa política i que no vol sebre res de tot allò que tengui que veure amb sa gestió de sa cosa pública, per açò deixa aquestes qüestions per as polítics. No hi ha que perdre de vista, emperò, que de ses ideologies, estratègies i táctiques des nostros dirigents en depèn es funcionament de s’estructura social en què vivim. Tot i que per accedir a un càrrec públic, no tot val.
I dic tot açò perquè hi ha qui aspira a governar un ajuntament a costa de perdre sa dignitat personal pes camí. Aspirants a governants més preocupats pes repartiment de cadires i càrrecs que per resoldre es problemes reals des ciutadans.
S’amenaça d’una moció de censura a Ciutadella fa massa temps que penja damunt s’alcaldessa i es seu equip de regidors, com s’espasa de Damocles. D’ençà que es mes de febrer es va fer pública sa intenció des tres grups d’esquerra, ha sobrevolat Ciutadella fins a convertir-se en una amenaça real per a s’actual equip de govern del PP, que ha estat capaç de resistir mentre sonaven campanes de pacte entre PSOE, PSM més per Menorca i Ciutadella Endavant per expulsar-los des govern local. Açò no obstant, aquest fet no els ha condicionat per continuar gestionant de manera eficaç i resolutiva es dia a dia de ses àrees que cadaun tenen assignades, ni tampoc per seguir fins as darrer dia sa fulla de ruta marcada fa poc més d’un any per tirar endavant es projectes previstos.
Es desacords i personalismes entre PSOE i PSM durant ses setmanes posteriors a ses passades eleccions van frustrar s’oportunitat de reeditar es pacte de govern tripartit des dos anteriors mandats. Una etapa en què s’administració local es va sanejar econòmicament i va acumular remanent en es banc, però que en vuit anys no va ser capaç de dur endavant cap projecte important per Ciutadella.
Demà aquesta amenaça es materialitzarà amb una moció de censura, sense censura. És sa moció de s’afronta, que no pretén censurar res ni a ningú, perquè no existeix cap motiu, cap retret, cap crítica a s’actual equip de govern que la justifiqui. Si s’acompleixen es pronòstics sortirà endavant amb es sí dets onze regidors que l’han subscrita, mal anomenats progressistes. I és que es progrés d’un poble no pot estar supeditat a ses ànsies de poder d’un grup de persones, integrants de tres formacions polítiques diferents, que pretenen repartir-se s’alcaldia entre dos candidats de distinta ideologia, amb propostes de tres programes electorals dispars.
Darrere aquest despropòsit no s’hi amaga més que un intent desesperat d’arrebatar es govern d’un ajuntament que ho està fent bé, que ha sabut gestionar amb eficàcia i que en un any ha aconseguit una important projecció a Ciutadella. Un govern amb capacitat de conciliació i negociació per a sa solució des problemes de s’entorn municipal, qualcuns massa temps enquistats. S’eficiència i sa bona gestió han perfilat un futur negre per a una oposició que veu com es temps corre en contra des seu afany de governar. I açò interessa aturar-ho abans que sigui massa tard.
S’actual equip a s’ajuntament representa una amenaça real i efectiva per as bloc d’esquerres, que ha trobat amb sa moció de censura sa fórmula aritmètica per accedir as govern local. I dic aritmètica perquè sa motivació exposada en es redactat és es resultat d’una qüestió purament numèrica. És sa suma forçada des vots de tres partits que encara no han assumit es seu paper de perdedors a ses eleccions des mes de maig de l’any passat.
Encara que en democràcia sigui legítim que s’oposició faci valer un instrument com sa moció de censura per destituir s’alcalde o alcaldessa, si hagués accedit as govern municipal quan tocava ningú discutiria aquest dret. No són es fets, són ses formes que no són lícites, ni justes, ni ètiques.
